Minicracks

...Antoni Parra

¿Puc fer-ho en valençiá? Podem.

¿Què tal l'experiència de Gijón i l'Absolut de Veterans?

Ho passarem molt be, gran ambient, bones pistes (no tinguí la sort de jugar en el complejo minero), l’organització al càrrec de dones impecable, les finals de cada categoria de molt de nivell, bona gastronomia i millor sidra. La veritat es que l'experiència de eixir fora a competir sempre es molt bona, jugues en altra gent, altres pistes, altres maneres de fer les coses. Este era el tercer absolut de veterans al que vaig, estiguérem en Girona, en Tenerife i en Gijón. Tornarem. Esportivament parlant, nefast. Vaig preparar-me com mai, i vaig pedre com sempre.

-Eres dels que vens del frontón. ¿No?

Si, quant tenia 10 anys mes o menys, a mitjans els 80, el frontenis era molt popular, se construïen pistes de frontó en cada poble, en cada urbanització, en cada cantó..... (el mateix que li passa ara al padel). El meu pare jugava en un equip d'un club D'Alboraia, i els dissabtes per la vesprà que era quant es jugava la lliga, jo tenia que anar en ell, i deixar a la meua mare tranquil·la, aixina vaig recórrer tots els frontons de la província, desde el perelló, fins Cofrentes. Després feren un equip infantil, i el meu pare no pergué l'oportunitat d'apuntar-me. Els xiquets també eixíem a competir per ahí, entonces es jugava primer una partida de nanos, y després les tres partides dels majors, però a mi no em tocava mai competir, sempre era el reserva, bàsicament sols me tocava jugar quant els altres dos xiquets es posaven mals. Entonces no comprenia com no me tocava mai, no eren molt millors que jo. Al final, per a desesperació del meu pare, vaig deixar l'equip (per no jugar me'n vaig!!!!!). Al cap de molts anys vaig comprendre perquè no em tocava mai jugar, resulta que eixos dos xiquets, sigueren campions d'espanya......
Després de molts anys vaig tornar a jugar, per fer algo d'esport, i jugava una patxanga en els amics del meu pare, que encara conservaven el nivell, el dissabtes de 8 a 10 del matí en el valenciano de natación en carpesa, per poder anar després a fer-se l'esmorzarot. I es que l’edat és un grau.

-¿Com va ser la teva incursió al Squash?

 Comencí jugant en un amic que estudiava en el politècnic, jo no estudiava, aixina que me tenia que fer passar per un estudiant de deveres, per poder jugar els dos. Jugàvem en les pistes del pavelló, quant eren noves, sense saber les regles ni res, L'únic que sabíem era que no podia pegar dos bots. Jugàvem a que en el saque la bola no podia pegar en el cristall..... aixina que lo de let i stroke, era per a catedràtics del squash. Un caos en la pista. Això si, estàvem molt picats entre els dos. Quant el meu amic, per fí, va finalitzar el seus estudis, deixarem de jugar.

Uns 10 anys després, en 2008, gràcies a Pau Almenar que acabava d'apuntar-se a la lliga, vaig apuntar-me jo també, per fer algo d'esport, perquè feia molt anys que no practicava ningun esport diürn......

-Explica'ns com ha estat el teu camí a la Lliga ...

Com quasi tots en la lliga, el primer que hi ha que fer es una prova de nivell. Aixina que el dia de la prova, vaig desempolsar la raqueta de squash, que duia 10 anys en el fondo d'un armari, i allí que me presentí, en serreria, secundat per Pau, disposat a pegar-li un repàs al primer que es posara davant. Resulta que quant entre en la pista, el Sr. Romaní comença a passar-me bola, bueno, açò ho vaig comprendre al temps. Com la meua preparació física era menys que nula, als 2 minuts, comencí a vore llums de colors, no sabia si estava en un after o en una pista de squash. Creia que me donava un atac. Conseqüència...... el quart per la cola, del ultimísim grup de la lliga, entonces el N.
El primer any i mig de lliga sigué prou frustrant, a pesar de quedar sempre entre les tres primers posicions, sols continuava en el grup M, clar la gent que entrava, entrava sempre per damunt meu. A pesar de les explicacions pertinents del mandamàs de la lliga, seguia sense tindre-ho clar. Mentrestant, vaig rebre el coaching, que gran iniciativa, per part de Javi Romaní, que intentà, en tota la paciència del mon, que aprenguera "los misterios del boast", però es que sóc molt dur de mollera, i encara no he aprés. Desde açí el meu agraïment a Javi, i la gent que emplea el seu temps desinteressadament en ensenyar als que menys saben.
Però tot esforç té la seua recompensa, comencí a pujar com un tir, i en 6 fases, pasí del grup M, al grup D, 9 grups, increïble però cert, aprofitant que algunes voltes tenia la sort de pujar dos grups. Ja començava a acostar-me als grups capdavanters, pensava que havia deixat darrere als diferents jugadors "oscuros" en els que havia tingut el "plaer" de jugat, però d'això res, sempre hi ha algun en tots els grups. Desde fa un any i mig, les reiterades lesions d'esquena i el meu "paquetisme general", que estic al voltant del grup D. Ara per fi he arribat al C, però com deia Leroy, la fama cuesta, i seguir pujant de grup, ja va a ser misión imposible.

-Has acaparat un parell de titulars a la web. Un Open a Barcelona i un Social. És aixina?

L'any passat vaig guanyar, el I Open nacional de veterans de Barcelona en la categoria de +35. Era la segon vegada que eixia fora a jugar, i mira per aon, sorpresa, guanye en la meua categoria, no m'ho podia creure. La primera final que havia jugat mai, en Barcelona, l'ultima partida del campionat en tot el public mirant la nostra partida, contra Javi Lozano, molt millor tècnicament que jo, i remuntant un 2-0 en contra. INCREÏBLE, la sensació mes gran que he tingut mai al squash. Tinguí sort, perquè Javi jugava baix pressió........
I este any guanyí el Social de grupos intermedios. La veritat es que pensava que arribaria lluny, però no tant, comencí el campionat en molt bones sensacions, guanyant les meues partides en certa solvència, fins la final que juguí en Dani Tarazona. Partit duríssim, 1 hora i pico de partit, en un tio que és un portent físic, i altra vegada remuntant un 2-0 en contra. Tinguí que agarrar-me a la pista com mai, i fer cas al coaching del gran Loren senior, perquè ell va vore la partida guanyada, aon jo veia la derrota segura.

-Eres un dels monitors del grup de les xiques que entrenes els dijous a la tarda a K-7. Com ha anat? Com va? I Com pot anar en un futur proximo?

Estem prou contents, ara tenim un grup de xiques, en moltes ganes per aprendre i millorar, però també de passar-ho be. Acaba de finalitzar el curs, i organitzarem un campionat entre elles, i un dinar de germanor. Però també hem organitzat mes activitats, com un encontre en xiques de Mallorca i Barcelona, i varios campionats......
Esperem augmentar el número de xiques que vinguen, i s'animen a jugar al squash, segur que ho pasen molt be, anime a totes les que vulguen provar, a posar-se en contacte en qualsevol de nosaltres (Jordi, Pau, Javi....). Personalment, m'agradaria que alguna acabara jugant campionats, en el Absolut de veterans de Gijón, hi havien 8, i de molt bon nivell.

-Es diu, es comenta, es rumoreja que et vas a l'octubre a Manchester …

Si, anem uns quants a vore el Campionat del món de squash a Manchester, un dels títuls mes importants de l’any. Ademés no te volta arrere, ja tinc el vol, les entrades, i la reserva d'hotel. Va a ser una setmana intensiva de squash, per la vesprà vore als millors del mon, i pel matí a posar en pràctica en la pista lo que hem après de Ramy, Gaultier, Mathew, etc... Segur que no es el mateix vore-ho en directe, que a través d’internet.

-Ja que et mous en diversos àmbits del squash. Com ho intentaries millorar?

Es difícil, però per a que el squash creixca, la base es el mes important, i ara mateixa crec que hi han molt pocs xiquets i xiquetes en el club.

- Et sembla bé la política del Club pel que fa a organització de campionats? Es podria fer d'una altra manera?

Me pareix impressionant, en els recursos que hi han, organitzar tantes coses. L'Únic es que al final son sempre el mateixos els que s'ho curren, però poc a poc hi ha mes gent que ho fa. Voldria agrair a tota la gent que fa possible els diferents campionats que organitza el club, socials, autonòmics, nacionals.......... per a quant un Europeu?????

-Arriba l'estiu. Penses seguir jugant? ¿Descansar? Fer una preparació especial per millorar les teves prestacions? O vas a tirar pilotes fora com a tàctica per despistar a l'enemic?

Algo farem, supose que seguiré jugant, este any no hi han vacacions…….

- T'agrada la nova equipació del Club?

La veritat es que està molt be, espere que tinga bona acceptació entre els socis.

-¿Algo a modo de despedida?

Agrair a tota la gent que fa possible en el seu desinteressat treball, que el club funcione, desde el primer, fins l'ultim.

TEST.

-Una afició no esportiva:

La música, m’encanta anar a concerts.

-El millor jugador a qui t'hages enfrontat:

Per mi, Pablo del Río. Ademés he tingut el plaer de que me passaren bola, Neil macarrow, Jesus Pablos……

-Pelicula preferida:

La última noche, El buscavidas, ciudad de dios, rocknrolla…….

-Un esport pel qual canvies sempre de canal

El curling, o com jugar a la petanca en els països nòrdics. I últimament també el fumbol.

-Marca de sabatilles i raqueta amb què jugues

Raqueta Victor quaver I, zabatilles asics o hi-tec

-Un programa de TV que sols veure

Ninguno, no aguante ni 5 minuts.

-No perdones l'esmorzar. El que triaries és …

No, no perdone ningun esmorzar, es bàsic per mantindre la forma. Entre setmana, bocadill de xamó i qués, i si es qüestió d'homenatge el cap de setmana, un clàssic, tortilla de creïlla, una llonganissa i una botifarra, IMPRESSIONANT.

-Marcos o Jota:

Els dos. He patit que Jota me passe bola alguna vegada, i la pista pareixia un camp de futbol.

-¿Conseguirá el Squash ser Olímpic?

Seria un gran impuls per al squash, i m'agradaria que aixina fóra, però molt al nostre pesar, en l'elecció dels esports olímpics, ademés del esport i els seus valors, primen altres coses........

-el teu repte en el squash es…

Divertir-me……… i aprendre dia a dia.

Gracies, mestre.

Salut i Squash